Arxiu de la categoria: Els meus poemes

Hi passa el tren

Hi passa el tren, sorollós i lent, carregat d’equipatge. Viatgers absents, esmorteïts, caducs i vells que esperen tranquil·lament al sol. Tren que em condueix a un destí incert, sense maletes, mans buides i glaçades que t’esperen al final del trajecte … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari

Marxaré com vaig arribar

Marxaré com vaig arribar: en silenci, sense fer soroll. Amb passes lentes, meditant, mirant un cel desolador, que fa oïdes sordes als clams, a la clemència, a les súpliques per foragitar aquest dolor. Què em pensava jo? Qui em creia … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | 1 comentari

Sento la teva absència

Sento la teva absència. Aquell forat fred i fosc al cantó dret del llit. Calaixos buits. Mirada perduda al mirall de cor glaçat. Gèlid despertar cada matí. Mans que s’escolen llençols enllà i que només troben absència i oblit.

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari

Vull creure

Vull creure en una petita espurna d’esperança. Que si em mires, i et miro, més enllà de la distància, hi ha un senyal que enrojola les teves galtes. Vull creure que creus que hi ha un sentiment més fort que … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | 2 comentaris

Si sentís

Si sentís les teves mans Acaronant-me els cabells Em fondria en un sol petó Suau i calent. Si sentís el teu alè Fregant-me les orelles Mossegaria amb força els llavis Oprimint un lleu crit.  Buscaria si volguessis El racó ocult … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari

Temor

Temor, rubor, terror, passió. Els peus clavats immòbils davant la porta. Amor, dolor, calor, horror. Paraules que s’amunteguen a la boca. Suor, tremolor, color, negror. Calfreds que em paralitzen quan sento les teves passes decidides. Corro. Corro. Corro escales avall. … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari

Mirant la mort de front

Mirant la mort de front, silenci destructor. Alè, sospir, dolor: aferrant-se a la vida. Lluitant contra el temps, ressistint l’angoixa, morint, vivint, rient obrint, tancant els ulls dient adéu amb la mà vivint, rient, morint.

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari