Hi passa el tren

Hi passa el tren,

sorollós i lent,

carregat d’equipatge.

Viatgers absents,

esmorteïts, caducs i vells

que esperen

tranquil·lament al sol.

Tren que em condueix

a un destí incert,

sense maletes,

mans buides i glaçades

que t’esperen

al final del trajecte

perque les omplis

de dolçors indecents,

del càlid somriure

que tot ho il·lumina,

de mirades transparents,

nítides, serenes

que encalmin les pors

i apaguin la foscors

d’una lenta,

melanconiosa lletania.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s