Marxaré com vaig arribar

Marxaré com vaig arribar:

en silenci, sense fer soroll.

Amb passes lentes,

meditant,

mirant un cel desolador,

que fa oïdes sordes

als clams,

a la clemència,

a les súpliques

per foragitar aquest dolor.

Què em pensava jo?

Qui em creia jo?

Jo que no soc ningú

davant el Totpoderós!

Qui soc joc

que viatja amb mans nues,

peus descalços

i una maleta carregada de tristors?

Qui soc jo per creure

que la súplica té

recompensa?

Anuncis

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Marxaré com vaig arribar

  1. Salvador ha dit:

    Ostres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s