Vago en la infinita soledat

Vago en  la infinita soledat

que em causa la teva indiferència.

Translúcida als teus ulls,

com un vidre fràgil

pel que passes, absent.

Un dolor penetrant i hostil

m’ennuega.

Perque no parles i jo callo

que m’embriaga el teu alè.

Encalmo els sospirs

mentre espero un senyal

que mai no arribarà.

Perque ignores

i vols viure ignorant

a la delicada tendresa

que traspuen les meves mans.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s