Vull creure

Vull creure en una petita espurna

d’esperança.

Que si em mires, i et miro,

més enllà de la distància,

hi ha un senyal

que enrojola les teves galtes.

Vull creure que creus

que hi ha un sentiment

més fort que les paraules.

Que m’observes i t’observo

més enllà de l’aparença mundada.

Vull creure’t

i sentir

i olorar

i comprovar

que la teva pell no és abstracta

i que no em colpelgen

aquests batecs porucs

el pols del cantó ocult

de la meva ànima.

I sento si em mires

que em desfaig

que em desglaço

que em fonc

davant el pes de les teves rialles

i només desitjo que el temps s’aturi

mentre escolto

la melodia harmònica

que conforma

el reguitzell

de les teves paraules.

Anuncis

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Vull creure

  1. Marta ha dit:

    no m’ha agradat … m’ha encantat gràcies per compartir-lo

    Abraçades!

    Marta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s