Vull creure en una petita espurna
d’esperança.
Que si em mires, i et miro,
més enllà de la distància,
hi ha un senyal
que enrojola les teves galtes.
Vull creure que creus
que hi ha un sentiment
més fort que les paraules.
Que m’observes i t’observo
més enllà de l’aparença mundada.
Vull creure’t
i sentir
i olorar
i comprovar
que la teva pell no és abstracta
i que no em colpelgen
aquests batecs porucs
el pols del cantó ocult
de la meva ànima.
I sento si em mires
que em desfaig
que em desglaço
que em fonc
davant el pes de les teves rialles
i només desitjo que el temps s’aturi
mentre escolto
la melodia harmònica
que conforma
el reguitzell
de les teves paraules.
Anuncis
no m’ha agradat … m’ha encantat gràcies per compartir-lo
Abraçades!
Marta
Moltíssimes gràcies, Marta.
No hi ha gaire més pretensió que aquesta. Compratir aquests trossets de vida.
Una abraçada