Si sentís

Si sentís les teves mans

Acaronant-me els cabells

Em fondria en un sol petó

Suau i calent.

Si sentís el teu alè

Fregant-me les orelles

Mossegaria amb força els llavis

Oprimint un lleu crit.

 Buscaria si volguessis

El racó ocult dels teus ulls

Amb una mira profunda

I t’espremeria les mans

Amb els meus dits.

Si sentís papallones

Removent l’estómac

Volaria fins el teu coll

Per besar-lo, potent,

Acaronant-te les espatlles

Fins el calfred.

I despertaria somnolenta

D’una nit sense fi

Buscant el teu sexe

Fins a fer-lo fonedís.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s