Vulgar silenci

Vulgar silenci que m’atrapa

Silenci llarg i melangiós

Silenci que de la teva boca no escapa

Un sospir, un alè d’emoció.

Busco paraules

Que em diguin què soc

Paraules que m’esquitxin

De saba nova

I de sentiments i de passió.

Silenci que em maltracta

Fredor als ulls i al llavis

Lluny de serenor

Gèlides mans per a un gèlid cor

Que proclama el silenci

Que m’inquieta i em dol.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s