Mata’m lentament
amb aquest silenci
desolador.
Mata’m i no miris
la sang que vesso
al meu voltant.
Si les llagrimes parlessin
et dirien que no hi ha recança
si em mates lentament
amb el fil de les teves paraules.
Mata’m i diga’m
que no
que no hi ha ningú
més enllà de la meva mirada.
Obre’m el camí
si no vols que supuri
el verí que embolcallen
els meus ulls
presoners dels teus
del color de l’avellana.
