Mata’m lentament

Mata’m lentament

amb aquest silenci

desolador.

Mata’m i no miris

la sang que vesso

al meu voltant.

Si les llagrimes parlessin

et dirien que no hi ha recança

si em mates lentament

amb el fil de les teves paraules.

Mata’m i diga’m

que no

que no hi ha ningú

més enllà de la meva mirada.

Obre’m el camí

si no vols que supuri

el verí que embolcallen

els meus ulls

presoners dels teus

del color de l’avellana.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s