I el temps s’atura

I el temps s’atura

si em mires.

Mirada nítida, transparent

que em glaça.

Mans foradades

per un dolor invasor

i que espremen  fortes

a la inepta quietut

que m’alenteix l’ànima.

El teu somriure

blanc i pur

em desperta

passions oblidades.

Dúctil sentir

el que sento

si escolto atenta

les teves paraules.

Dolça veu

que em rebenta

un cervell concebut

per a l’odi i la tristor

i que ara somriu

poruc

a  les teves promeses

desmesurades.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s