Mastego l’odi

Mastego l’odi miserable

que la teva existència em causa.

Sacs de sorra pesen

sobre el meu clatell

esperant foradar-se

fins a buidar-se

lentament.

Odi virulent. Odi curós.

Odi visceral, ancestral, vergonyós.

Mastego l’odi mentre escupo

les paraules que conformen

el teu nom.

Que t’embolcalli el seu verí!

Que t’ennuegui el meu dolor!

Mastego l’odi

que el teu record m’evoca.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Mastego l’odi

  1. glups! es como si te pegasen una ostia en la cara. M’agrada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s