Arxiu mensual: gener de 2012

La fuerza de la costumbre

¡Amé ya antes de ahora, mas ahora es cuando amo! Antes era el esclavo; ahora el servidor soy. De todos el esclavo en otro tiempo era; a una beldad tan solo mi vasallaje doy; que ella también me sirve, gustosa, … Continua llegint

Publicat dins de Johann Wolfgang von Goethe | Deixa un comentari

Poema XV

Me gustas cuando callas porque estás como ausente, y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca. Parece que los ojos se te hubieran volado y parece que un beso te cerrara la boca. Como todas las cosas … Continua llegint

Publicat dins de Pablo Neruda. | Deixa un comentari

Dorm. Dorm

Dorm. Dorm. Dorm el teu petit cos calent i tendre. Suaus mans que m’acaronen. Dorm i somia els angelets venen i vetllen mentre suspires i suspires. Respira fort i afanya’t a aferrar-te a la vida. Respira, respira que hi ha … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | 2 comentaris

Mata’m lentament

Mata’m lentament amb aquest silenci desolador. Mata’m i no miris la sang que vesso al meu voltant. Si les llagrimes parlessin et dirien que no hi ha recança si em mates lentament amb el fil de les teves paraules. Mata’m … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari

I el temps s’atura

I el temps s’atura si em mires. Mirada nítida, transparent que em glaça. Mans foradades per un dolor invasor i que espremen  fortes a la inepta quietut que m’alenteix l’ànima. El teu somriure blanc i pur em desperta passions oblidades. … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari

Contradiccions

T’estimo, no t’estimo. M’estimes, no m’estimes. Et miro, no em mires. Em mires, no et miro. Em parles, no t’escolto. Et parlo i emmudeixes. Em mires i et miro. Et miro i em mires. Però no parles. Calles i callo. … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari

Pas del temps

            Visco en la incertesa del pas del temps. Arreplego instants,  moments: uns, aferrats a la il·lusió; d’altres, custodiats per una por que em paralitza. Encreuament de camins, joventut i maduresa, pas implacable d’un temps que … Continua llegint

Publicat dins de Els meus poemes | Deixa un comentari