Ressona la dringadissa de les campanes

Ressona la dringadissa

de les campanes.

Ding-dong, ding-dong, ding-dong.

Toquen les tres.

El sol escalfa, lleuger.

                                                              El fred talla.

                                                              La pell s’esquerda

                                                              als llavis.

                                                              “Obre’t, escletxa, sota el meus peus!”

                                                             dic en veu baixa.

                                                             “Xucla’m a l’interior de la terra”!

                                                             xiuxiuejo.

                                                             “Escalfa’m! Embolcalla’m!”

                                                             en silenci exigeixo.

                                                             Pero no em trenco en mil bocins.

                                                             Ressona la dringadissa

                                                             de les campanes.

                                                            Ding-dong, ding-dong, ding-dong.

                                                            I el temps no passa.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari