Haikus en temps de guerra

 

 

 

 

 

Més aspres encara

que els crits més sorollosos

aquest silenci.


Des de l’angúnia

del fang i la misèria

hi ha uns ulls que ens repten.


La pau, pregonen,

i amb la boca petita

criden la guerra.


De branca en branca

d’algun futur que espera

rere les dunes.


Es repeteixen

un altre cop les velles,

tristes imatges.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Miquel Martí i Pol i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s