Carreteres secundàries

Camino sense direcció

sense rumb, sense horitzó.

Segueixo les línies que marca

el traçat d’una carretera

secundària.

En minuts, segons, la llum

i la foscor.

I la via es bifurca

i no hi ha senyals

ni traces ni marques

ni música que m’acompanyi

ni veus ni sorolls:

la tristor infinita.

Només.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s