Bascula el pèndol
que penja
de la meva memòria.
No recordo el detall
de les teves mans acaronant
les meves espatlles.
L’odi ha trencat l’avarícia
i la memòria em falla
en la dolçor.
Paraules trencades
com el plor irritant d’un nadó.
Boca buida,
ulls morts.
Penúria i fam.
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a mariblocfuentes
Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en
Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.