Bascula el pèndol

Bascula el pèndol

que penja

de la meva memòria.

No recordo el detall

de les teves mans acaronant

les meves espatlles.

L’odi ha trencat l’avarícia

i la memòria em falla

en la dolçor.

Paraules trencades

com el plor irritant d’un nadó.

Boca buida,

ulls morts.

Penúria i fam.

Quant a mariblocfuentes

Periodista, comunicadora, blocaire, preocupada pel seu entorn i pels que l'habiten: aquesta rara avis de l'espècie humana.
Aquesta entrada ha esta publicada en Els meus poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s